Los barrrios artísticos como base local de la cultura global. El caso del Raval de Barcelona

Autores/as

  • Joaquím Rius Uldemollins Universidad Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/ris.2008.i51.114

Palabras clave:

Barrio artístico, Distrito cultural, Política cultural, Regeneración urbana

Resumen


Los barrios artísticos, uno de los fenómenos urbanos más característicos de este inicio de siglo, se están convirtiendo en un importante objeto de estudio para las ciencias sociales. No obstante, los análisis que se realizan siguen demasiado centrados en su impacto económico o en las políticas culturales que han contribuido a crearlos. En este artículo, proponemos centrar el estudio de los barrios artísticos en las dinámicas urbanas, sociales y del propio mundo artístico que explican su surgimiento y dan cuenta de su desarrollo. Utilizaremos el caso del barrio barcelonés del Raval para ejemplificar este análisis. Mostraremos en este sentido cómo el Raval está cargado simbólicamente, tiene una importante presencia de artistas y pequeñas empresas culturales, que constituye el núcleo barcelonés del arte emergente, multicultural e híbrido, y cuenta además con la presencia de dos instituciones culturales orientadas a la gobernanza cultural.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Aisa, F. y M. Vidal (2006), El Raval. Un espai al marge, Barcelona, Editorial Base.

Bianchini, F. (1993), “Remaking European cities: the role of cultural policies”, en Bianchini, Fr., Parkinson, M. (eds), Cultural policy and urban regereration.The West European experience, Manchester, Manchester Univertity Press, pp. 1-20.

Bourdieu, P. (1992), Les règles de l’art, París, Seuil.

Casanova, P. (1999), La république mondieale des lettres, París, Seuil.

Chalvon-Demersay, S. (1984), Le triangle du XIVe. Des nouveaux habitants dans un vieux quartier de Paris, Paris, Éditions de la Maison des sciences de l’homme.

Crane D., et al., (2002), Global culture. Media, arts, policy and globalitzation, Nueva York, Routledge.

Crewe, L. (1996), “Material Culture: Embedded Firms, Organizational Networks and the Local Economic Development of a Fashion Quarter”, Regional Studies, vol. 30, nº 3, junio 1996, pp. 257-272. doi:10.1080/00343409612331349618

Degen, M. (2003), “Fighting for the Global Catwalk: Formalizing Public Life in Castlefield (Manchester) and Diluting Public Life in el Raval (Barcelona)” en International Journal of Urban and Regional Research. Vol. 27-4, pp. 67-80.

Fumaroli, M. (1992), L’État culturel. Essai sur une religion moderne, París, Edition de Fallois.

García Canclini, N. (1991), Culturas híbridas. Estrategias para entrar y salir de la modernidad, México, CNCA/ Grijalbo.

Hall, P. (1998), Cities in civilization, Londres, Phoenix Giant.

Harvey, D. (1990), La condición de la posmodernidad. Investigación sobre los orígenes del cambio cultural, Buenos Aires, Amorrortu editores.

Hannerz, U. (1998), Conexiones transnacionales. Cultura, gente, lugares, Madrid, Cátedra.

Lash, S. y Myles J. (2000), “From Accumulation to Circulation: Young British Artists and Twenty-first Century London”, Ponència en la Conferencia La societat de la Cultura, Barcelona, 6-8 Julio, 2000.

Lorente, P. (2002), “Urban Cultural Policy and Urban Regeneration. The Special Case of Declining Port Cities” en: Diana Crane (ed.). Global Culture. Media, Arts, Policy and Globalization, Nueva York, Routedge, pp. 93-104.

Lotman, H. (1981), La rive gauche. Du front popularie à la guerre froid, París, Seuil

Menger, P-M. (1993), “L’hégémonie parisienne. Économie et politique de la gravitation artistique”, Annales ECS, año 48, nº 6, 1565-1600.

Menger, P-M. (1997), La profession du comédien. Formation, activités et carrières dans la démultiplication de soi, París, La Documentation française.

Martínez Rigol, S. (2000), «El retorn al centre de la ciutat. La reestructuració del Raval entre la renovació i la gentrificació», Tesis doctoral no publicada, Universitat de Barcelona.

Molotch, H. (1996), «LA as a product: how design works in a regional economy», en A.J. Scott y E. Soja (eds.), The city: Los Angeles and urban theory at the end of the twentieth century, Berkeley, University California Press, pp. 225-75.

Montgomery, J. (1995), «The story of Temple Bar: creating Dublin’s cultural quarter», Planning Practice and Reserach. vol. 10, nº 2, pp. 135-172. doi:10.1080/02697459550036685

Montgomery, J. (2003), “Cultural Quarters as Mechanisms for Urban Regeneration. Part 1: Conceptualising Cultural Quarters”, Planning, Practice & Research, vol. 18, No. 4, pp. 293–306. doi:10.1080/1561426042000215614

Mommaas, H. (2004), «Cultural Clusters and the Post-industrial City: Towards the Remapping of Urban Cultural Policy», Urban Studies, Vol. 41, No. 3, pp. 507-532. doi:10.1080/0042098042000178663

Moulin, R. (1983), Le marché de l’art en France, Éditions de Minuit, París.

Moulin, R. (1992), L’artiste, l’institution et le marché, París, Flammarion.

Newman, P. y I. SMITH (2000), «Cultural Production, Place and Politics on the South Bank of Thames», International Journal of Urban and Regional Research, vol. 24 nº1, pp. 9-24. doi:10.1111/1468-2427.00233

Rodríguez Morató, A. (2001), «Una nueva formación cultural: el complejo cultural local», en: Xan Bouzada (coord.), Cultura e desenvolvimento local, Santiago de Compostela, Conselho da Cultura Galega.

Rodríguez Morató, A. (2003) «The Culture Society: A New Place for the Arts in the Twenty-First Century», The Journal of Arts Management, Law, and Society, vol. 32, nº4, 2003, pp. 243-256.

Rius, J. (2002), «Els marxants d’art i l’espai urbà. Una anàlisi sociològica del mercat de l’art a Barcelona», Revista Catalana de Sociologia, nº 17, pp. 149-184.

Rius, J. (2005), «Un nou paradigma de la política cultural. Estudi del cas barceloní ». Tesis doctoral no publicada, Barcelona, UAB –EHES.

Rius, J. (2006), «El MACBA y el CCB. De la regeneración cultural a la gobernanza cultural» Digithum, nº. 8. <http://www.uoc.edu/digithum/8/dt/esp/rius.html>

Rius, J. y A. Rodríguez Morató (2006), «La governança cultural urbana. El cas del cluster cultural del Raval», Working paper, Centre d’Estudis de Sociologia de les Arts i la Cultura (CESAC-Universitat de Barcelona).

Rius, J. y J. Subirats (dir.) (2005), Del Xino Al Raval. Cultura i tranformació social a la Barcelona central, Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – Institut d’Edicions.

Scot, A. J. (1990), Metropolis. From Division of Labor to Urban Form, Berkeley, University of California Press.

Scot, A. J. (1999), «The US recorded music industry: on the relations between organisation, location and creativity in the cultural economy», Environment and Planning A, vol. 31, pp. 1965-1984. doi:10.1068/a311965

Scot, A. J. (2000), The Cultural economy of Cities, Londres, Sage publications.

Sennet, R. (1975), Vida urbana e identidad personal, Barcelona, Península.

Simpson, C. (1981), SoHo. The artist in the city, Chicago, The University of Chicago Press.

Vilar, P. (1996), Historia y lleyenda del Barrio Chino, Barcelona, Edicions la Campana.

Wacquant, L. (1992), «Pour en finir avec le mythe des “cithés-ghettos. Les différences entre la France et les États-Unis», Annales de la Recherche Urbaine, nº 54, pp. 20-30.

White, H. y C. White (1991), La carrière des peintres au XIXe siècle, París, Flammarion.

Zukin, S. (1989), Loft living: culture and capital in urban change, New Brunswick, Rutgers University Press.

Descargas

Publicado

2008-12-30

Cómo citar

Rius Uldemollins, J. (2008). Los barrrios artísticos como base local de la cultura global. El caso del Raval de Barcelona. Revista Internacional De Sociología, 66(51), 179–205. https://doi.org/10.3989/ris.2008.i51.114

Número

Sección

Temas